Març, 2017

IÑAKI I CRISTINA: ELS GRANS DESCONEGUTS

Tot començà a despuntar el 16 de febrer de 2006, quan el Socialista balear Antoni Diéguez demana explicacions al Govern de Jaume Matas sobre els 1,2 milions d'euros abonats a l'Institut Nóos per a organitzar una trobada internacional sobre turisme i esport que, malgrat la dilapidació, va passar sense pena ni glòria. Com sense pena ni glòria van passar les exigències dels socialistes... no se en sap gaire més fins a 4 anys després, però Urdangarín i Cristina ja li havien vist les orelles al llop i l'agost de 2009 es traslladen a Washington; això sí, amb un suculent contracte per part de Telefónica sota el braç. La notícia era destapada per Hola! i seguida per algunes seccions de celebrities, entreteniment o societat.

El 22 de juliol de 2010 el jutge Castro obre una peça relativa a l'Institut Nóos dins del procés de corrupció Palma Arena, però encara es fa difícil trobar la notícia en les portades de l'endemà.

Ha estat després, especialment a partir del judici el 2016, que se n'ha parlat, i molt, en tots els mitjans. Tot ha quedat ben explicat mitjançant cronologies, infografies i imatges que ens han posat al dia de tot el giny

El passat 17 de febrer vam conèixer la sentència: Cristina de Borbón, la germana del rei Felip VI, era absolta dels fets que se li havien imputat: delicte fiscal i blanqueig de capitals. No obstant això, ha estat condemnada a pagar una multa de 264.088 euros per haver-se beneficiat econòmicament dels delictes comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarín. El cunyat del rei ha estat trobat culpable de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influència i dos delictes contra la Hisenda Pública. A més dels sis anys i tres mesos de presó, haurà de pagar una multa de 512.553 euros.

Tota la premsa i els informatius n'han parlat. També la premsa internacional.

Però paral·lelament a una bola que s'anava fent grossa amb tota l'expectació que suposava veure membres de la família reial asseguts a la banqueta, acusats d'un enfilall de delictes relacionats amb la corrupció, també s'ha desplegat tota la història personal de la parella. Aquesta informació ha estat minimitzada pel mitjans de referència i gairebé només en les publicacions del cor hem pogut fer-ne el seguiment , tot i que, sovint, l'enfocament que es dona sempre és favorable a la parella.

La història, però, també ha comptat amb tots els ingredients de les millors telenovel·les veneçolanes (amor, obsessió, infidelitats, assetjament i opulència); ingredients que, a banda de la passió, l'amor i el luxe, plantegen molts d'interrogants... De què han viscut els antics Ducs de Palma durant aquests anys? Han treballat? Quin tipus de vida han portat? Què se n'han fet dels diners saquejats a les arques públiques?

La resposta  a aquestes preguntes no ha estat massa ventilada, però ha aparegut en la secció de societat d'algunes publicacions.

De tots és conegut que Espanya és un país liberal pel que fa als afers sentimentals i, per tant, no es prengui en consideració que Cristina s'obsessionés amb l'esportista, fins al punt d'assetjar-lo, fent que Iñaki trenqués una relació formal que ja durava cinc anys (segons alguns rendidament enamorat, segons altres atret pel fet de formar part de la Família Reial espanyola). Com tampoc preocupa gaire que el marit de Cristina, alt, guapo i enlluernador, sigui sospitós de més d'una infidelitat, com semblen demostrar alguns correus electrònics pujats de to dirigits a una russa, una alemanya, una companya d'ESADE i la dona d'un íntim amic seu company d'handbol a la que es referia com a "pedazo de mujer".

L'immoble va costar 5,8 milions d'euros i la reforma en va costar 3, sufragats amb una hipoteca de més de 20.000 euros mensual. Tot això el 2004, any en què Urdangarín va declarar uns ingressos de 36.000 euros i la infanta Cristina 240.000.

Val la pena revisar la gosadia amb que l'ex-esportista declarava al programa de IB3 Schwartz&Co, produït per EL MUNDO TV, que per a ser gendre del rei i mantenir quatre fills hay que pegar mucho sello, que intentava no sortir-se del guió i ser una persona íntegra en tots els aspectes. Urdangarín es mostrava pletòric i molt il·lusionat amb la creació del flamant Instituto Nóos.

En pocs anys, amb l'enrenou en marxa del cas Nóos, les activitats econòmiques del matrimoni van aixecar tal recel que el 2009 van marxar a Washington, amb un suculent contracte de Telefónica d'1,4 milions d'euros. Però el jutge Castro ja havia posat fil a l'agulla i els fets es van anar encadenant. El desembre de 2011 Urdangarín és imputat i durant el 2012, els ducs de Palma deixen Washington i tornen a Barcelona.

Es va tractar d’una època molt desagradable en què els seus fills van sofrir bullying i van haver de sentir que el seu pare era un lladre; la parella també va passar pel calvari de ser insultats pel carrer i veure com els seus amics els retiraven la paraula, com explica el diari El Español a la secció del cor.

El 2013 és l'any de l'inici de l'exili a Ginebra; ell continua imputat i aturat i ella veu el seu sou de La Caixa incrementat en 100.000 euros, al que cal afegir els ingressos desconeguts, així com la seva tasca, per la seva labor a la fundació Aga Khan.

Amb tot això, i malgrat el sou de Cristina de Borbó, sembla que la vida a Ginebra no hauria de ser fàcil, però ens torna a sorprendre el tren de vida de la parella. L'austeritat proclamada pels actuals reis Felip VI i Letizia contrasta amb el comportament de sa germana. Ella viu en un dels països més cars del món, el seu advocat (Miquel Roca) té una de les tarifes més elevades d'Espanya que ascendeixen a 600 euros l'hora (podria haver gastat uns 150.000 euros en la seva defensa), el lloguer de la casa de Ginebra puja 6.000 euros mensuals, més de 100.000 euros anuals van al col·legi dels seus fills, 700 euros mensuals d'au pair i s'estima que la compra bàsica al supermercat per a una família de sis membres és de gairebé 1.000 euros mensuals.

Advocats, col·legi, casa, menjar i servei sumen una factura anual de 394.500 euros. I els Urdangarin també han decidit que les vacances són sagrades per a donar sensació de normalitat als seus fills, per això no han deixat d'assistir als cursos de vela a Palma de Mallorca, van passar la setmana santa de 2014 a un resort de cinc estrelles al Marroc, la del 2015 a la Toscana, diversos caps de setmana familiars a Vaqueira i un cap de setmana romàntic, només per a la parella, a Berlín.

És ben difícil trobar una explicació. I encara més des de l’inici del judici, a principis de 2016, moment en què Cristina va deixar temporalment la feina a la Fundació La Caixa en no poder acudir a treballar per la seva situació judicial (o això diu ella, contrariant alguns que afirmen que a la infanta no li han deixat més alternativa). Sigui com sigui, la germana del rei ha deixat la seva feina i ha acudit al judici somrient, relaxada i amb una bossa de mà de 1.350 euros.

Tan relaxada estava, que la seva declaració davant del jutge Castro va incloure més de 500 evasives: 412 'no sé', 82 'no ho recordo', 58 'ho desconec' i 7 'no em consta', entre d'altres.

Malgrat els esforços de Joan Carles I amb la seva sentència "la justícia es igual para todos" en el seu discurs nadalenc de 2011, malgrat haver apartat Urdangarin de l'agenda oficial de la Casa Reial i haver suspès l'assignació que rebia la infanta en concepte de representació, malgrat la revocació del títol del ducat de Palma i l'animadversió evident dels nous monarques envers la parella Urdangarin, és inevitable dubtar que la justícia és igual per a tots.

Més encara després que la justícia espanyola permetés la venda del palauet de Pedralbes per 6.950.000 euros, quantitat que va servir per a l’amortització del crèdit hipotecari, gratuït durant els primers quatre anys (4.390.462,26 euros), i el pagament de part de les seves fiances (2,5 milions d’euros). Si la compra es va sufragar amb diners il·lícits obtinguts fraudulentament de fons públics, poques coses hi deuen haver més paregudes al blanqueig de capital.

Però no s'acaba aquí. Després del passat 17 de febrer, la sentència a Cristina li ha sortit "a retornar": com que la seva fiança abonada era de 600.000 euros i ara el tribunal ha fixat la multa en 265.000, l'estat li haurà de tornar la diferència, amb la qual cosa s'embutxacarà 335.000 euros, d'aquells que van estafar.

Per a acabar-ho d'adobar, ja no està tan clar que Urdangarin ingressi a presó; caldrà esperar la resolució del recurs per a què hi hagi una sentència ferma. De fet, mentre alguns ja vaticinaven que la presó que l'esperava era la més freda d'Espanya , que l'estat havia invertit 1,6 milions d'euros per a posar-hi calefacció, que la infanta Cristina es mudaria a Lisboa per estar prop del seu marit, o que els advocats li estaven buscant una presó a la carta, l'advocat de l'ex-duc de Palma dubtava de l'ingrés d'Iñaki a presó  i altres mitjans exposaven que la sentència podia recurrir-se al Tribunal Suprem, que el procés podria trigar fins a tres anys, que cap de les penes, acumulades, arriba als tres anys  i que el fiscal no demanaria presó per a Urdangarín sinó la retirada del passaport i una fiança. Dit i fet... El 23 de febrer, sis dies després de la sentència, el tribunal només l'imposa una compareixença mensual.

Doncs al final, ni presó, ni fiança, resolució difosa tant pels mitjans de referència com per la premsa del cor.

En definitiva, és cert que hem estat informats en els moments més estratègics: les imputacions d'Iñaki i Cristina (2011 i 2014, respectivament), l'entrellat del procés judicial durant el 2016 i les sentències, el 17 de febrer de 2017. Però és molta la informació menystinguda sobre el matrimoni, aquella que revelaria la cara més desvergonyida de la parella i que explicaria la verdadera actitud d'altivesa i aires de superioritat que el matrimoni ha tingut. Un posat que queda perfectament resumit algunes perles que ens ha deixat Doña Cristina i que ha publicat El Periódico LOC (La Otra Crónica).

Reitera que se siente "abandonada" por los suyos, que tanto ella como su marido están siendo víctimas de una "tremenda injusticia" y que son las "cabezas de turco" de una suerte de complot contra la monarquía que ha contado, siempre según su versión, con las más altas complicidades.

Este reciente retrato de la Infanta por boca de sus más cercanos coincide con el que realizó la periodista Ana Romero en El Español hace algo menos de un año. "Es muy duro que tu familia te abandone", ponía en boca de Cristina de Borbón, de la que aseguró que "jamás" pudo imaginar que fuera a ser despachada con "ignorancia" y "menosprecio".

Però no és difícil afirmar que hauria pogut estar pitjor. Els membres de la Família Reial s'han acostumat a la cautela dels periodistes. La premsa sempre ha suavitzat, fins i tot encobert, algunes conductes no massa adequades de la Família Reial. L'abril de 2012 salta la notícia de què el llavors rei Joan Carles I havia estat caçant elefants a Botsuana, cosa que ja s'havia produït en reiterades ocasions però que va saltar a la llum perquè el monarca va tenir la mala pata de trencar-se la cadera, cosa per la qual va haver de demanar disculpes.

Sense oblidar el rosari de suposades amistats femenines poc adients, des de Bàrbara Rey fins a la més recent, la comtessa Marina Cicogna, passant per l'aristòcrata Corina; alguns mitjans assenyalen que "ha arribat a tenir- sempre pressumptament - més amants que operacions mèdiques".

El tractament de la premsa espanyola a la Família Reial sempre ha estat light en relació a altres cases reials europees. I la infanta Cristina no n'havia de ser l'excepció. Prou podria donar les gràcies, Cristina, de la família: si no hagués sigut la que és, ni hauria sortit tan ben parada judicialment, ni els mitjans li haurien donat el tracte que li han donat... el d'una història d'amor inesquinçable.