Quarta entrada
Febrer 2017
EL CINEMA ESPANYOL: UNA DE PIRATES
L'èxit més gran d'un àrbitre és passar desapercebut. Si consideréssim la Gala del Premis Goya l'àrbitre del cine espanyol, podria morir d'èxit després de la cerimònia del passat 4 de febrer. L'acte no va brillar especialment, i les reivindicacions no es van alçar com en edicions com la del 2013, el 2014, el 2015 o el 2016. Només les portades ja ho il·lustren: mentre en anys anteriors es parla de "Mítines antigobierno", "otros Goya politizados" o "hacer cine hoy es un acto heroico", aquest 2017, la reivindicació no ha estat gairebé gens patent.
Portades del 2013, el dia després dels Goya.
Portades del 2014, el dia després dels Goya.
Portades del 2015, el dia després dels Goya.
Portades del 2016, el dia després dels Goya.
Portades del 2017, el dia després dels Goya.
És veritat que no podem passar per alt la colpidora intervenció de Silvia Pérez Cruz, el malestar entre les protagonistes femenines per l'escarransit paper de la dona en el cinema espanyol (Bárbara Lennie, Carmen Machi, Ruth Díaz, Paz Vega, Ana Belén, Cuca Escribano, María León, Nely Reguera, Candela Peña...) i el desig que tothom del món de la faràndula pugui viure de la seva feina. Però per part de l'organització, després d'una breu referència inicial al poc temps que els polítics dediquen a la cultura, per part de Dani Rovira, poca cosa més.
Cap referència a la pirateria, que l'any passat va ser demonitzada en el discurs del llavors president de l'Acadèmia de Cine, Antonio Resines; enguany, res. Només Bayona sembla no haver-se adonar que enguany no tocava. Potser no han gosat.
Saphir parfums és el patrocinador de la gala dels Premis Goya des de 2015. Es tracta d'una empresa de "perfums d'equivalència", si som políticament correctes, o "perfums inspirats", si som molt ingenus; si no ho som, es tracta d'una empresa de pirateria de l'alta perfumeria. O almenys així ho ha considerat el Tribunal Suprem, que ha ratificat la condemna contra el patrocinador per imitar perfums i incórrer, així, en competència deslleial.
Si bé és cert que l'empresa ha donat un lleuger gir en crear un perfum exclusiu per a la cerimònia d'enguany (Elegance, se'n diu) , la xarxa està plena de taules d'equivalència, i el nou producte tampoc s'escaparia de l'acusació d'imitació, si ens fixem en l'envàs.
Saphir, malgrat haver estat expulsat de la patronal del perfum (Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética, Stanpa), reacciona a les crítiques dient que "tots i cadascún dels productes comercialitzats pel Grup són, sense excepció, perfectament legals i poden comercialitzar-se".
Vist tot això, algú podria preguntar-se on és ara la SGAE? Ja fa anys que s'han erigit en el defensor implacable dels drets
d'autors i editors, fins i tot amb mesures molt polèmiques, el juliol de 2011,
que els van fer guanyar-se l'enemistat de molts sectors de la societat, com ara
el cànon compensatori per còpia privada, el cobrament
per l'ús de la ràdio en les perruqueries, el cobrament de drets d'autor en els casaments, batejos i comunions i
la recaptació en concerts benèfics. Ras i curt: els nuvis poden portar un "perfum inspirat", però no poden obrir el ball amb la seva cançó preferida sense pagar els drets d'autor.
Estem davant d'un exemple de doublethink, enfront la capacitat de sostenir dos posicions contradictòries alhora? O és una simple qüestió de fariseisme? La indecència de les SGAE s'ha vist recolzada per RTVE, per l'Acadèmia de Cine, la presidenta de la qual, Yvonne Blake, diu el següent:
La Academia respeta «sus compromisos contractuales» y, en este sentido, se encuentra «vinculada al contrato» suscrito con Saphir.
i, indirectament, pels mitjans que han vist la notícia en el fet que Mediaset no donaria cobertura a la gala i que l'Oréal es retirava com a col·laborador en protesta pel patrocinador. Aquesta ha estat la notícia a mitjans com Granconsumo.tv, el Deia, el VerTele!, El Español, l'ABC,el 20Minutos i Prnoticias.
Cap informatiu televisiu n'ha parlat, tot i que sí que en van plens quan el que cau és, per exemple, una xarxa de falsificadors de marques de luxe per al "top manta". Sense anar més lluny, fa menys de dos mesos, en mitjans com El Periódico, La Vanguardia, El País, el 20Minutos, El Mundo i El Punt Avui. No deu ser tan interessant que el cinema recolzi la pirateria, com que sigui piratejat.
Gal·la Argelaga Monserrat, 06/02/2017